27/9/11 Sessió 3

Avui a classe hem fet un debat sobre les TIC. Haig de dir que des del meu punt de vista ha estat una sessió molt productiva i que m’ha fet canviar “la idea” preconcebuda que tenia d’aquesta assignatura, o si més no, d’aquesta part, cap a millor.

El més important que he aprés avui i que constitueix el pilar dels aprenentatges posteriors que he realitzat durant la sessió, és que per primera vegada he començat a qüestionar-me seriosament el tema de les TIC en l’educació i les seves conseqüències; i per tant, he començat a construir una opinió vàlida sobre el tema. Fins a avui, mai m’havia parat a pensar sobre el tema. Així doncs, tot i tenir una opinió sobre ell (com puc tenir-ne sobre tot), no era vàlida, ja que em mancaven arguments. Crec que formar una opinió sobre qualsevol tema és un procés laboriós semblant al de la construcció d’un edifici- en ambdós processos es comença per unes bases a partir de les quals es va construint la resta. Durant la construcció es passa per diferents fases en les quals es veu que el resultat està inacabat. Fins i tot quan la construcció de l’estructura principal està acabada i el resultat es pot considerar acceptable, la construcció es veu ruda, basta, i simple; però gràcies al treball es van polint petits detalls i el resultat final acaba sent satisfactori. Un cop acabada la construcció, aquesta no pot ser oblidada, ja que en ambdós casos requereix manteniment, reparacions, reestructuracions i, fins i tot, reconstruccions de determinades zones. Així doncs, utilitzant aquesta comparació podria dir que avui he col·locat els primers maons de la base de la meva construcció.

Malgrat que a classe hem parlat de molts temes, alguns d’ells d’importància destacada, com poden ser les quatre funcions de les tecnologies digitals, el que realment he aprés és que com a futurs mestres hem de formar en el mètode, no en les tecnologies (entenent mètode com a manera de concebre l’educació i tecnologia com a eina), i que les noves tecnologies només tenen sentit si propicien canvis a millor en la concepció de l’educació. Extrapolant tot això a la meva experiència com a alumne, he aprés que com jo vaig treballar amb les TIC, que el màxim que feien alguns dels meus professors era passar un Power-point, no va generar cap millora en la meva educació, ja que la única diferència entre utilitzar les noves tecnologies o no era que en comptes d’estudiar dels llibre estudiàvem del Power-point. Un altre aprenentatge que m’agradaria destacar és el del repte que les noves tecnologies ens posen com a professors. Hem de ser capaços d’integrar les tecnologies a l’aula de manera que les nostres alumnes no les vegin com ho fem nosaltres ara, com un element que distreu, sinó que per a ells siguin una eina de treball.