La sessió d’avui m’ha resultat molt productiva. Considero que he aprés moltes coses que intentaré explicar i ordenar de la millor manera possible.
Per a mi la classe d’avui s’ha dividit en tres parts: hem exposat (el meu grup i jo) l’article “De las propuestas de la administración a las prácticas en el aula”, el Joan-Antón ha explicat una sèrie de coses, i la resta de grups han exposat els seus articles propiciant així un posterior debat. Realment aquests fets no s’han donat com a parts pròpiament dites, és a dir, que no han seguit l’ordre cronològic que he descrit, sinó que s’han anat intercalant els uns amb els altres, però jo ho he estructurat així per fer més fàcil i entenedora la meva explicació sobre què he aprés avui.
El que he aprés avui en relació a l’article del meu grup ha estat a diferenciar entre les TIC i les TAC. Abans de tot m’agradaria dir que l’article en el seu conjunt m’ha semblant molt interessant. A primera vista pot semblar llarg i feixuc, però a mesura que el vas llegint et va atrapant. Tornant a lo de les TIC i les TAC haig de reconèixer que no estava gaire familiaritzada amb aquests conceptes. El concepte de les TIC sí que l’havia sentit abans, però l’havia sentit de passada i no sabia ben bé a què feia referència. Sabia que estava relacionat amb la tecnologia i poc més. Ara, gràcies a l’assignatura en general, on ja ha aparegut en més d’una ocasió aquest concepte, i a l’article en particular, on s’explica detalladament el que són les TIC, puc dir que ja sé el que són (les TIC). El concepte de TAC en canvi, l’he descobert plenament gràcies a l’article. Abans de llegir-lo no sabia el que eren ja que ni havia sentit a parlar de les TAC. tampoc és d’estranyar que no hagués sentit parlar d’elles, ja que és un concepte que no s’utilitza perquè no ha tingut la suficient força com per imposar-se, o millor dit, no ha disposat de la suficient ajuda per fer-ho. A més a més la gran amplitud que se li dóna al concepte TIC i la visió des de la qual s’enfoca, suposa que no es consideri necessària l’existència del concepte TAC. Ara, després d’haver llegit l’article i d’haver-lo comentat amb els meus companys de grup puc dir que les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són les eines tecnològiques de les que disposen les escoles: ordinadors, pissarres digitals, etc.; mentre que les TAC (Tecnologies per l’Aprenentatge i el Coneixement) són les tecnologies aplicades al coneixement, és a dir, l’ús educatiu que se li dóna a les TIC.
El que diu l’article i amb el que estic totalment d’acord és que el que hauria de propiciar l’Administració és la implantació de les TAC a les escoles en detriment de les TIC. És a dir, hauria de fer el contrari del que fa ara. Tal i com queda palès en alguns dels casos pràctics de l’article, i tal i com hem comentat a classe anteriorment, l’ús de les tecnologies com a substitutes de llibres i pissarres i no com a elements per millorar i innovar en la manera d’ensenyar és absurd. Tot això em fa reflexionar i preguntar-me si l’Administració, és a dir, el Govern, està realment interessat en proporcionar una bona educació als seus ciutadans, o si el fet de caure una i altra vegada en el mateix error es deu realment a que encara no s’ha produït el canvi de mentalitat necessari com per adonar-se que estan incorrent sempre en el mateix error.
Del que ha explicat en Joan-Antón a classe he aprés que el que ara considerem bàsic per a l’educació: bolígraf, pissarra, libres... en un moment determinat de la història van ser noves tecnologies i van tenir els seus detractors, però finalment es van acceptar i introduir en el món de l’educació fins a convertir-se en imprescindibles. En Joan-Antón ens ha explicat això perquè ho extrapolem a la situació present. Avui dia molta gent està en contra de que cada vegada més l’educació es digitalitzi. Tenen por, entre d’altres coses, que en un futur no molt llunyà els nens i les nenes no sàpiguen escriure a mà. Bé, tal i com ha dit en Joan-Antón a l’antiga Grècia els hi feia por que si els alumnes aprenien a escriure perdessin la seva capacitat memorística. És cert que si es potencia una habilitat, es perd una mica d’una altra, però en comptes de veure-ho així ho hem de mirar amb els ulls de que tot suma i contribueix a crear una totalitat. Com deia Edgar Morin “el tot és la suma de les parts”. El que vull dir amb això és que segurament a l’actualitat no tenim la mateixa capacitat oratòria que tenien a l’antiga Grècia, però ara tenim més coses, i això ens fa més complerts.
Del debat i del que han exposat les meves companyes em quedo amb el que s’ha dit de que els alumnes aprenen a través d’imatges. Estic totalment d’acord amb aquest postulat i crec que aquest fet no s’aprofita ni una quarta part del que s’hauria d’aprofitar.
El que s’ha debatut però no m’ha quedat massa clar i per tant ho exposo aquí, és si la utilització de les noves tecnologies a les aules contribueix més al manteniment del medi ambient, és a dir, és una opció més ecològica que la utilització de llibres i llibretes. Jo personalment crec que no, perquè l’ús de les TIC suposa haver de consumir una gran quantitat d’energia; d’altra banda amb els llibres i llibretes es consumeix una gran quantitat de paper. Avui dia l’ecologia i la sostenibilitat són temes de primer nivell així que, vosaltres què en penseu?
